lunes, 30 de abril de 2012

Elx


Elx
Elche / Elx
Bandera d'ElxEscut d'Elx
(En detall)(En detall)
Localització
Localització d'Elx respecte del País ValenciàLocalització d'Elx respecte del Baix Vinalopó
Municipi del Baix Vinalopó
Vista d'Elx
Vista d'Elx
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Baix Vinalopó
Elx
GentiliciIŀlicità, iŀlicitana i elxà, elxana[1]
Predom. ling.Valencià
Pressupost146.971.373,11 €
Superfície326,10 km²
Altitud86 msnm
Població (2011[2])
  • Densitat
330.354 hab.
1.013,05 hab/km²
Coordenades38° 16′ 1″ N, 0° 41′ 54″ O(i) 38° 16′ 1″ N, 0° 41′ 54″ O (mapa)
Distàncies179 km de València
21 km de Alacant
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

21
14 PP, 12 PSPV i 1 PE
Mercedes Alonso García (PP)
Festes majorsVerge de l'Assumpció, el Misteri
Del 13 al 16 d'agost
AgermanamentSerbia Subotica (Sèrbia)
Aragó Jaca (Osca, Aragó)
Algèria Orà (Algèria)
Occitània Tolosa de Llenguadoc (Occitània)


El patrimoni, com no pot ser menys en una ciutat amb tanta història, és enorme i d'ell esmentarem:
  • La Vila Murada, recull d'edificis civils i religiosos que compendien la història de la ciutat.
  • La torre Calaforra. Del segle XIII però amb moltes modificacions. Albergà a les primeries del segle XX una lògia francmasònica.
  • Alcàsser de la Senyoria o Palau d'Altamira. Construït en el segle XV pel primer senyor de la ciutat. Alberga el Museu Arqueològic Municipal "Alejandro Ramos Folques".
  • Ajuntament. De 1441, amb llotja gòtica i façana renaixentista.
  • A la propera torre de la Vetlla o de Calendura hi ha un rellotge amb dos autòmats (Calendura i Calendureta).[8]
  • Convent de la Mercè, amb façana renaixentista, església gòtica, claustre del XVIII i uns importants banys àrabs, del XVI.
  • Basílica menor de Santa Maria. Una de les més belles representacions del barrocvalencià. Lloc de representació del Misteri d'Elx.
  • Ermita de sant Sebastià. Annexa a la basílica, alberga la Casa de la Festa, seu del Misteri.
  • Església de sant Josep. Declarada BIC.
  • L'Alcúdia. Parc arqueològic i museu que ens acosten a la civilització ibera i a la romana.
  • Palau de Jorge Juan. Declarat BIC.
  • Museu d'Art Contemporani. En l'antic ajuntament del Raval.
  • Museu Agrícola de Puçol. En la partida del mateix nom.
  • Muralles de l'Alcúdia.
  • Muralles d'Elx. Hi ha abundants restes de la muralla i les torres de santa Llúsia, del Consell, la torre Cova i la torre VIII, entre d'altres.
  • Convent de les Clarisses. Segle XVI.
  • Pont gòtic de santa Teresa.
  • Torre d'Asprillas. A la partida de Les Baies, fora part d'una casa particular.
  • Torre de Carrús. De 1701, adossada a un caseriu de construcció posterior.
  • Torre de Ressemblanc. Segle XV. Inclosa en l'Hort de la Torreta. Actualment Institut de Formació Professional.
  • Torre Palombar. Molt restaurada i afegida a un edifici posterior.
  • Torre de l'Hort dels Vaillos. Segle XV. Completament restaurada i en excel·lent estat.
  • Torre Estanya. Possiblement musulmana. Propietat particular i en ruïna absoluta.
  • Palmerar d'Elx
  • Clot de Galvany
  • Barri i antiga vila morisca del Raval.

Nuevo Escudo de Elche C.F..png
La ciutat d'Elx compta amb diversos clubs esportius patrocinats majoritàriament per empresaris del calcer locals.
Elx compta també amb el segon estadi valencià amb més capacitat, l'Estadi Martínez Valero, que té un aforament de 38.750 espectadors.

NOTA AÓN ANAR:
  • Ciutat:          9
  • Alrededors (Dins del terme municipal):    7
  • Alrededors (Fora del terme municipal):    9
  • Final:        8'3

Alacant

 ALACANT/ALICANTE
Alacant
Alacant/Alicante
Bandera d'AlacantEscut d'Alacant
(En detall)(En detall)
Localització
Localització d'Alacant respecte del País ValenciàLocalització d'Alacant respecte de l'Alacantí
Municipi de l'Alacantí
Vista d'Alacant, el Castell de Santa Bàrbarai la muntanya de Benacantil.
Vista d'Alacant, el Castell de Santa Bàrbara
i la muntanya de Benacantil.
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Alacantí
Mancom. de l'Alacantí
Alacant
GentiliciAlacantí, alacantina
Predom. ling.Valencià
Pressupost212233421
Superfície201,27 km²
Altitud0 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
534.329 hab.
2.654,8 hab/km²
Coordenades38° 20′ 43″ N, 0° 28′ 59″ O(i) 38° 20′ 43″ N, 0° 28′ 59″ O (mapa)
Distàncies186 km de València
365 km de Palma
531 km de Barcelona
Formació
Fundació
 
324 aC (Lucentum)
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

12
18 PPCV, 8 PSPV, 2 EUPV i 1 UPyD
Sonia Castedo Ramos (PPCV)
Codi postal03000-03099
Festes majorsFogueres de Sant Joan
Del 21 al 24 de juny
Dies de mercatdijous i dissabtes
Fira tradicionalDel 15 al 31 de gener


Alacant es una ciutat valenciana, la segona en població de tot el País Valencià. Situada a la costa mediterrània, té una població de 534.329 habitants (2011), i és la capital de l'Alacantí i de la província d'Alacant. Forma una conurbació de més de 662.281 habitants amb Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant, Mutxamel iEl Campello. A més a més, l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx té 1.036.649 habitants.
És la capital política i administrativa de la província homònima (quarta província de l'Estat espanyol en habitants).
És una ciutat eminentment turística i de serveis. Lingüísticament és una ciutat situada dins del territori històric catalanoparlant però la realitat és que el castellà hi és present de manera gairebé única, situació reforçada als últims anys atès que hi ha un 10% de població estrangera, majoritàriament de l'Amèrica Llatina. L'ús delvalencià en este territori és petit, però la majoria sap utilitzar-lo, o com a mínim l'entén.

La ciutat es troba a la riba del Mediterrani, en una planura sortejada per una sèrie de tossals i elevacions. La muntanya Benacantil, amb 169 m. d'altura domina la façana urbana en què es troba també el Tossal, la Serra de Sant Julià o Serra Grossa, les llomes del Garbinet i el Tossal de Manises. Enmig hi discorren barrancs i tàlvegs, alguns completament amagats pel creixement urbà com les rambles de Canicia, Bon hivern o Sant Blai-Benalua, altres, de més envergadura, són canalitzades com la Rambla de les Ovelles o la del Juncaret. Al sud de la ciutat hi ha una zona pantanosa, el Saladar d'Aiguamarga.
En la línia costanera cal assenyalar les platges que són de nord a sudSant Joan, l'Almadrava, l'Albufereta, el Postiguet, el Saladar,Aiguamarga (també coneguda com Urbanova), totes dins de la malla urbana. També cal esmentar les platjes de l'illa de Tabarca. Entre les platges de l'Albufereta i Sant Joan s'hi troba el Cap de l'Horta, amb nombroses cales: Calabarda, els Cantalars, els Jueus, o la Palmera.
Hi ha un gran desnivell a la pròpia ciutat: mentre que l'Ajuntament és situat a 0 m. d'altura i es pren com a referència per a mesurar l'altura de qualsevol punt de la Península Ibèrica, hi ha barris al mateix nivell, com Platja Sant Joan, altres a més altura com el Pla del Bon Repòs i Sant Blai a 30 m., els Àngels a 75 m. o Ciutat Jardí i Verge del Remei a més de 80 m.
El terme municipal abraça més de 200 km² i destaca com màxima altura els 1.208 m del Cabeçó d'Or. També hi ha muntanyes de menor altura com les serres de les Àguiles, Alcoraia, Mitjana, Fontcalent (428 m.), Sanç i els Teixos, que separen l'Alacantí de les comarques del Vinalopó. Aquestes elevacions són formacions composades per de roca calcària, marga i gres. Quant a la hidrografia cal assenyalar les conques del riu Montnegre o Sec i de la Rambla de les Ovelles a més de nombroses rambles de menor conca. Destaca també l'illa de Nova Tabarca, davant del cap de Santa Pola i que forma part del municipi.

El clima d'Alacant és de tipus mediterrani àrid, amb temperatures suaus al llarg de l'any i pluges escasses, concentrades en els períodes equinoccials. Les temperatures oscil·len entre els 16,8 °C i 6,2 °C de gener i els 30,6 °C i 20,4 °C d'agost, la temperatura mitjana anual és de 17,8º, les gelades i les temperatures per damunt dels 40º són excepcionals. L'oscil·lació tèrmica diària és molt petita degut la influència marítima, encara que en episodis ocasionals de vent de ponent pot superar els 15 °C. Pel que fa a l'oscil·lació anual, aquesta és també reduïda, per la qual cosa els hiverns són suaus i els estius calorosos.
Les precipitacions són de 336 mm anuals sent setembre i octubre els mesos més plujosos a causa de les pluges torrencials causades per la gota freda, que poden aconseguir més de 200 mm en 24 h causant severes inundacions. Aquesta irregularitat és el que explica que a l'any només hi haja 37 dies plujosos mentre que les hores de sol són 2.864.
Els màxims de temperatura màxima a Alacant són 41,4 °C el 4 de juliol de 1994, 41,2 °C el 12 de juliol de 1961 i 40,4 °C el 18 d'agost de1949. Els de temperatura mínima són -4,6 °C el 12 de febrer de 1956 i -2,6 °C el 3 de gener de 1971 i el 26 de desembre de 1962. Els rècords de precipitació en 24 hores són els 270,2 mm del 30 de setembre de 1997 i els 220,2 mm del 19 d'octubre de 1982.

Patrimoni civil

[modifica]Patrimoni religiós


Fogueres de Sant Joan


Foguera de les Carolines Altes, guanyadora de 2005
Les Fogueres de Sant Joan, són les festes majors d'Alacant, d'Interès Turístic Internacional, on es planten les fogueres, monuments satírics de cartó pedra i fusta, cremant-se la Nit de Sant Joan. La festa elegeix la seua reina, la Bellea del Foc, entre les que van ser 'Belleses' de cadascun dels 85 districtes.
Les Fogueres, tal com es coneixen actualment a Alacant, daten de 1928, i promogudes principalment per Josep Maria Pi i Ramírez de Cartagena. Amb el pregó es dona el tret d'eixida els festejos, es planten les fogueres en la nit del 20 de juny, i quatre dies té lloc la cremà, després del tret d'una gran palmera de foc des del Benacantil visible des de gran part de la ciutat.
Al llarg dels quatre dies de festa, hi ha una agenda d'actes com ara les cercaviles, cabalgates, ofrendes, actuacions musicals, campionats esportius i un llarg etcètera. Al carrer, mentrestant, hi han muntades barraques i racons (també dit racós), on la gent pot dinar, sopar i ballar. Durant aquests dies és típic menjar coca amb tonyina, i bacores. En els dies posteriors a la cremà de les fogueres, hi té lloc un concurs de castells de focs i traques lluentosses que es disparen des a la platja del Postiguet.

[modifica]Setmana Santa

Destaca també la Setmana Santa alacantina, amb més de 30 confraries que realitzen les seues desfilades processionals des del Diumenge de Rams fins al de Resurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Déu de la Soledat de Francisco Salzillo. Les processons més conegudes són la del Diumenge de Rams (La burreta) en què participen tots els ciutadans i la de la Santa Creu, en dimecres, amb més de 1.000 cofrares i quatre passos, sent el més valuós el del Davallament.

[modifica]Moros i cristians

Les festes de moros i cristians de la ciutat d'Alacant es celebren a cinc barris de la ciutat: El Palamó, del 12 al 19 de març; Sant Blai, del 9 al 12 de juny; Rebolledo, del 29 de juny al 2 de juliol; Altozano, del 12 al 16 d'agost i Benalúa, del 24 al 28 d'agost.
Sovint comencen amb l'avís de festa, una desfilada amb trajos de gala, i després hi té lloc la "Nit de l'Olla", quan es fa un altre pregó. Els actes com ara les "Dianes", les "Despertades" i les entrades conduixen a l'Ambaixada i l'Alardo, representacions en què el bàndol cristià venç, simbòlicament, al bàndol moro. El punt final és la finalització amb la "Retreta", una desfilada en to humorístic.
Des de 1993 existix la Federació Alacantina de Mors i Cristians. El seu objectiu és aconseguir objectius conjunts a partir dels esforços dels cinc barris que celebren les festes.

[modifica]Romeria de la Santa Faç

Es tracta d'una romeria de huit quilòmetres, amb cinc segles d'antiguitat. S'inicia des de la Cocatedral de Sant Nicolau de Bari, i termina alMonestir de la Santa Faç, on es pot contemplar un llençol amb la cara (la faç) de Jesucrist. Es celebra el segon dijous després de laSetmana Santa, i sovint hi participen més de 300.000 persones.

L'equip que més títols ha aconseguit a la ciutat va ser el Club Handbol Calpisa. Entre 1975 i 1980 va ser considerat com el millor equip d'Europa. Va obtenir quatre títols de Lliga consecutius (1975, 1976, 1977 i 1978), quatre títols de la Copa del Rei (1975, 1976, 1977 i1980) i una Recopa d'Europa (1980). Posteriorment, el club va canviar de patrocinador i de denominació en diverses ocasions, passant a cridar-se Tecnisa, Tecnisán (amb la qual va obtenir una altra Copa del Rei en 1986), Gelats Alacant i Club Handbol Alacant Costablanca. Un altre equip de handbol de la ciutat, femení en aquest cas és Mar Alicante.
Quant al bàsquet, l'Etosa Alacant (denominat oficialment Club Bàsquet Lucentum Alacant) ha estat l'equip esportiu de més èxit des de finals del segle XX. L'Etosa s'ha situat en dues ocasions (temporades 2002-2003 i 2004-2005) entre els 8 millors equips de la lliga espanyola. I en fèmines el Club Bàsquet Akra Leuka.
Amb tot, el futbol sempre ha estat l'esport que ha llevat més passions a la ciutat, malgrat no ser l'esport que més èxits hi ha obtingut. A Alacant hi ha dos equips de futbol: l'Hèrcules Club de Futbol, històricament el club més representatiu de la ciutat, ha participat 19 temporades en 1a divisió de la LFP (Lliga de Futbol Professional Espanyola); i l'Alacant CF, que es l' equip més antic de la ciutat, ja que va ser fundat al 1918, i actualment juga a la Segona Divisió Espanyola B. D'altra banda, Alacant va ser seu del Campionat Mundial de Futbol de 1982, on van tenir lloc els partits del Grup C (Argentina, Bèlgica, El Salvador i Hongria). Així mateix, a Alacant es va disputar el partit pel 3r. i 4t. lloc de l'esmentat campionat.

NOTA AÓN ANAR:
  • Ciutat:       7
  • Alrededors (dins del terme municipal):    2
  • Alrededors (fora del terme municipal):     8    
  • FINAL: 5'7